Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/75

ces històriques, les grans individualitats colectives o nacionalitats.
 El fet de les nacionalitats sugestionà poderosament els grans escriptors alemanys del sigle xviii, allavors meteix en que més bocades feyen de la humanitat y més se cubríen exteriorment d'un fals barniç de cosmopolitisme. Estaven en plena renaixena nacionalista: tots treballaven, cadascú en la seva esfera, pera desterrar la influencia estrangera: els uns pera regenerar la humil y arreconada llengua alemanya, els altres pera treure a la literatura germànica'l caràcter de sucursal de les literatures francesa y inglesa; els jurisconsults pera mantenir la integritat del dret germànich amenaçada pel fantasiós uniformisme de la codificació à priori, veícol de la introducció de la influencia francesa en el sistema de la vida jurídica nacional; els filosophs pera crear una metafísica tant original y característica, tant impregnada del esperit germànich, que és el mirall més clar y més fidel del geni d'Alemanya. Se trobaven ab un país que'l renaixement clàssich y'l predomini de la cultura francesa havía convertit en ermot, en estèril terrer fet aposta pera que hi creixessen xorchs imitadors, enteniments capgirats de naixena, d'aquets que surten