Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

gànich que viu se desenrotlla y mor com ser vivent; la llengua d'un poble és, per dirho així, l'ànima meteixa d'aquet poble, feta visible y tangible». Pera coneixer un poble s'ha de posseir sa llengua, pera apreciar sa literatura s'ha de coneixer la llengua en que està escrita. Cada nació pensa com parla y parla com pensa. Voler reformar una llengua, com se cambía una lley, és una empresa ridícola: pèndreli'ls idiotismes és pèndreli sa fesomía original, és desfigurarla en lloch d'embellirla. Quan se parla de donar més dolçura a la llengua alemanya, lo únich que's demostra és el desconeixement de lo que és una llengua. L'alemany no és aspre, ni barbre; aquesta reputació li han fabricada la gent que no'l parlen. Tal com l'han feta las generacions, és el motllo que s'ha construit la pensa alemanya y l'únich que li convé. Qui atenta a la llengua d'un poble, atenta a la seva ànima y la fereix en les fonts meteixes de sa vida. S'han de cercar les riqueses de la literatura mitgeval; alià's troba'l geni alemany abans d'ésser deformat per la influencia llatina y la francesa.
 Aquesta convicció sobre la naturalesa de les llengües, tant allunyada de la que dominava en els temps del renaixement clàs-