les escoles abstractes, les han netejades del estèril individualisme que les desnaturalisava. Del individuu-deu del subjectivisme de Fichte, fórmula suprema de la exaltació del home, s'ha passat al individuu-zero, al individuu-res, y així com pels aprioristes del sigle xviii tot sortía del home, tot era producte de la seva voluntat sobirana: la societat, el dret, les institucions, les costums, les arts, pels ultra-radicals de la ciencia contemporania l'home és un producte de la societat, la força de la comunitat és la que ha fet la especie humana.
Dintre d'aquestes escoles orgàniques va ferse desseguida una distinció fonamental entre l'Estat y la Societat, això és, entre l'organisme social enter, considerat en sa unitat, y una part del meteix, l'aparell de les funcions polítiques; y varen fer de la paraula Nació la denominació propia de la unitat social concreta, de la totalitat del organisme social.
Totes les escoles y corrents científiques que, deixant de banda les abstraccions artificioses, giraven els ulls a la realitat y estudiaven directament les societats, ensopegaven desseguida ab lo meteix: totes trobaven al cap-d'-amunt una força desconeguda y poderosa que era la força meteixa que apa-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/83
Aquesta pàgina ha estat revisada.
