en unitat sistemàtica, y tindrem la fórmula ideològica de la nacionalitat.
La una'ns porta'l territori, l'altra'ns hi posa les races, ve després la que posa en boca d'aquestes una sola llengua, la que'ls infundeix un sol criteri jurídich, la que'ls dóna'l mateix sentiment del art y de la vida; arriba allavors la que cornunica estructura al conjunt: en últim terme compareix la escola psicològica y li trasmet la font de la vida, li dóna l'ànima colectiva.
Però és igual el valor de tots aquets elements? Es idèntica la importancia de llur aportació?
El primer d'aquets elements és el territori. En la joventut dels pobles la terra obra sobre'ls homes y'ls pasta a semblança seva; representa una acció contínua exercida per les impresions que entren pels ulls, pels poductes que restauren les forces físiques, pels flagells que congría, pels esforços que gasta, per les necessitats que engendra, pel tremp que dóna al cos y al esperit, pels portells naturals que obra a les civilisacions y races forasteres o els obstacles ab que entrabanca la introducció de la seva influencia.
Però no és prou pera fer els pobles. Els turchs viuen fa cents anys en el meteix te-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/85
Aquesta pàgina ha estat revisada.
