Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

tuació internacional que feya a turchs y pirates argelíns senyors del nostre mar y barrava l'espandiment de Catalunya ab el cèrcol infranquejable d'aqueixos pobles barbres el desgavell administratiu de l'Estat, les guerres llargues y costoses sostingudes pera repel·lir les imposicions del uniformisme o les invasions estrangeres, tot anava en contra de la prosperitat de Catalunya.
 Les idees y els sentiments que allavors governaven el mon encaminaven els homes a les grans unitats mecàniques de formació violenta: clasicisme, regalisme, centralisació eren els ideals nous de aquelles generacions. Tot el poder, tota la raó de ésser y de viure dels pobles estava en els reys, que concentraven y absorvíen en la seva persona l'Estat y la nació y la patria. Els reys eren senyors dels súbdits y com propietaris del territori nacional, llur voluntat lley suprema del país. La Reforma afeblint el poder social de la Iglesia; el predomini del clasicisme, enfortint ab l'exemple y ab les lleys del imperi de Roma el poder feudal dels sobirans, varen contribuir vigorosament a preparar aqueixa època, de brillantor de la monarquía, en que'ls pobles s'ajeuen sota els peus de la majestat reyal que passa.
 El rey ho era tot en la vida nacional; els