Vés al contingut

Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

hagut may un sol poder llegislatiu, sinó nombroses sobiraníes polítiques, malgrat tot això, en el fons de la vida jurídica desenrotllada en les terres de la llengua catalana, s'hi troba una unitat fonamental de sistema jurídich.
En les arrels de tota la varietat de lleys y pràctiques consuetudinaries sobre la vida jurídica civil, s'hi troben els dos grans principis següents: de primer la consagració de la llibertat individual de que es espressió l'aforisme jurídich popular tractes rompen lleys, que fa al poble llegislador de sí meteix per medi de la repetició d'actes, per medi de la costum; després el reconeixement del gran valor social del patrimoni familiar, el culte de la casa, una especie de religió de la llar.
La vida política ve informada també per dos principis fonamentals: de una banda el principi de la llibertat política més ample que's manifesta en la constitució de les corts, en la doctrina del pacte fonamental entre'l sobirà y'l poble, en la representació d'interessos portada al extrém de concedir sovint vot electoral a les dones, en la especial constitució del règim municipal; d'altra banda el respecte a les gerarquíes socials, això és, una invencible repugnancia per l'i-