Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

gualitarisme. Consecuencia dels dos: un individualisme que impossibilità als paissos de llengua catalana de constituirse en unitat política nacional y en feu càurer una part grandíssima sota'l domini d'un altre poble.
 Aqueixa gran unitat jurídica és tan clara que tots els historiadors del dret francesos han de començar per la divisió fonamental entre'ls paissos de dret escrit y'ls paissos de dret consuetudinari, entre'l Nort, ple de desordre—son paraules d'un francès, en Thierry—y'l Mitgdía més civilisat, més pròsper, governat menys directament, ab més llibertat, més equitat en el dret, menys desigualtat de condicions personals. Ara be, les fronteres d'aqueixes dues grans unitats jurídiques passen per llà meteix ont passa'l termenal de la llengua catalana y la francesa.
 Després d'això no haig de afegir cap més paraula: si existeix un esperit colectiu, una ànima social catalana que ha sapigut crear una llengua, un dret, un art catalans, he dit lo que volía dir, he demostrat lo que volía demostrar: això és, que existeix una NACIONALITAT CATALANA.