Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





CAPITOL VIII



el nacionalisme polítich


 Sent la nacionalitat una unitat de cultura, una ànima colectiva, ab un sentir, un pensar, y un voler propis, cada nacionalitat ha de tenir la facultat de acomodar la seva conducta colectiva, això és, la seva política, al seu sentiment de les coses, al seu seny, al seu franch voler. Cada nacionalitat ha de tenir el seu Estat.
 L'Estat escampa ses arrels en les entranyes meteixes de la nacionalitat, se nodreix de sa sava, viu de sa vida, fa seves les seves idees, s'apropia sos prejudicis, ses tendencies, fins sos errors; adopta'ls seus sentiments, s'inspira en sos pensaments, se condueix en totes les esferes de la activitat seguint els misteriosos y irresistibles impulsos de les tradicions que'ls sigles han agombolat en les regions del esperit colectiu en que lo inconscient impera, en que jauen enterrades les llevors y principis de totes les sectes, de totes les determinacions colectives. L'Estat, donchs, ve a ser com un orga-