Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/100

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pare la trobi. Aquesta sabateta que encara guarda la virtut de la teva mare i que tindrà, portada per tu, el reflexe de la teva virtut, serà el talismà que ens farà vèncer per sempre el poder de la vella bruixa. El teu pare es recordarà de la teva mare i de tu, i et demanarà perdó dels mals tractes que t'ha donat. Ho faràs tot tal com t'he dit? Convé per la teva felicitat i per la de la nova comtessa de Rocasalada, que ja t'estima com una filla, amb tot i esser-te marastre, encara que es digui en moltes rondalles que les marastres són dolentes. Tingues per segur, filla meva, que el cor d'una marastre també pot ésser tan tendre com el d'una mare...
 La comtessa va besar amb amor a la seva fillastre i la va deixar sola tota emocionada.
 Aquella nit, quan va tornar al seu recó de cuina venint del bosc, hi va trobar un dels vestits més bells de la seva mare i les seves sabatetes de crestall. Es va vestir lluminosament i quan el rellotge del castell va tocar les dotze campanades de la mitja nit, ella va aparèixer en els salons on les danses estaven al seu plè. Però totes les danses es varen interrompre quan ella va passar. El seu pare va fer un gran crit i va semblar recordar-se de tot. Però la visió lluminosa del seu passat es va fondre, deixant-li a la ma la diminuta sabateta de crestall.