Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


em pots enganyar, voldries acceptar un consell de mi?
 Com que aquella noble senyora tenia un aspecte tan dolç, la ventafocs se li va asseure als seus peus i li va dir:
 —Doneu-me tots els consells que volgueu i totes les ordres que volgueu, que jo us els agrairé molt, perquè em sembla que només podran ésser que pel meu bé.
 —Doncs avui es dóna una gran festa al castell i jo vull quehi assisteixis.
 —Com voleu que hi vagi si no tinc res més que el meu vestit de pedaços?
 —El teu pare no és dolent, encara que t'hagi donat tan mal tracte i ara s'hagi oblidat completament de tu, sinó que està sota el poder de la maledicció d'una mala bruixa. Jo sé d'encantaments, però per a vèncer a aquesta bruixa necessito la teva bondat i la teva innocència. Tu tindràs aquest vespre un vestit enlluernador i aquelles gentils sabatetes de crestall de la teva mare, que cap altra dona del món es podria calçar sinó tu. Pujaràs per l'escala d'honor, atravessaràs les sales al punt de les dotze. Totes les danses pararan quan tu passis i tothom quedarà enlluernat. El teu pare farà un gran crit i et voldrà seguir, però tu desapareixeràs per la porta petita que ningú sap i per l'escala amagada arribaràs aquí. Però al mig de la sala deixa una de les sabatetes de crestall perquè el teu