Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/120

despedits per l'estol dels seus servents partíen al galop, i la llum del sol feia enlluernadores les pedreríes amb les quals s'havíen cobert.
 Veus-aquí que el príncep Cornegre va anar al castell de la seva estimada, la princesa Rosespina, i allí s'hi va estar un any caçant pels boscos del voltant del castell i enlluernant a la cort aquella amb la seva gentilesa i la seva fastuositat. Havia deixat pel darrer dia la recerca de la seda més subtil del món.
 I el príncep Corfosc també va anar al castell de la seva estimada, la princesa Espinella, i s'hi va estar un any entregant-se a la dança i a la caça i a l'amor de la gentil princesa. Va deixar també pel darrer dia la recerca de la seda més subtil del món.
 Ja tenim En Ramió partint a peu, sense el més petit ducat d'or a la butxaca. Amb quins diners la podria comprar la seda subtil si no tenia diners? Els seus germans la podríen comprar amb els munts d'or que s'havíen endut, expremuts del front dolorós dels seus vassalls que no podíen menjar. Però ell anava món enllà, món enllà, sense altre bagatge que el seu bon cor.
 I camina que caminaràs, ell que veu a la porta d'una barraca a una noia tan gentil que s'hi va quedar com enlluernat. La barraca era pobre, a la vora d'un riu, i la noia també anava pobrement vestida, si bé tenia tota ella una distinció de princesa.