Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/141

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


li que mai més menjaria a cap persona viva. I he mantingut la meva promesa i només avui, perquè tinc fam, anava a trencar la meva paraula!...
 La Caputxeta Roja li va allargar els presents que havia portat per la seva àvia i Mestre Llop va menjar, assaciant la seva fam. I després que va haver menjat li va dir, allargant la seva pota:
 —Ja sé que s'ha dit, Caputxeta Roja, que jo m'havia menjat a la teva àvia i després t'havia enganyat i t'havia menjat també. Però tu ja saps que això no és pas veritat. Tu ja saps que una noieta de la teva virtut i de la teva bondat pot anar pel bosc sola sense por de que el llop se la mengi. I per fermança d'això dónem la teva maneta feinera que m'ha ofert el pa i la mel i la mantega i el pastiç i el pollastre, i jo hi posaré la meva pota que es va posar dins la ma del Sant, perquè hi hagi una bona pau entre la Caputxeta Roja i Mestre Llop!...
 La noieta va estrenyer la pota de Mestre Llop dins la seva ma. I dels ulls de Mestre Llop, devinguts serens, ne varen caure dues llàgrimes que van relliscar pel seu pelatge fosc.
 En aquell moment varen entrar la mare i l'àvia de la noieta i varen ésser testimonis de la fermança de Mestre Llop.
 I assaciada la seva fam i més segur de mantenir la promesa que havia fet al Sant,