Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


del bosc, el só d'una campana que tocava a festa.
 Mestre Llop es va penedir del seu designi selvatge i es va agenollar als peus de la Caputxeta Roja.
 I ella li va dir dolçament:
 —Perquè t'agenolles, Mestre Llop? Perquè tardes tan a menjar la meva carn tendre pel teu sopar de Nadal?
 Mestre Llop tenia el front a terra i va dir:
 —Vull que em diguis que perdones el meu designi selvatge, Caputxeta Roja!...
 La noieta tota es va posar a tremolar i va dir:
 —¡Ai, llop dolent, que et deus haver menjat a la meva àvia bona! Ella no és aquí i les teves dents deuen ésser encara brutes de la seva sang!
 Mestre Llop es va picar el pit amb la pota i va dir:
 —Et juro que no he comés aquesta mala acció, Caputxeta Roja! Quan he arribat aquí l'àvia bona no hi era pas. La meva temptació erets tu, sense pensar que era la nit de Nadal i que ressonaven pel bosc campanes de festa. Jo m'he menjat a molts infants com tu i a molta gent i aleshores si que les meves dents eren sempre molles de sang fresca. Però un dia va venir a mi Sant Francesc i em va sortir a l'encontre i em va parlar tan bé de les meves maldats, que vaig posar la pota dins la ma del Sant, prometent-