Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/139

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Perquè us esteu al llit, àvia bona, avui que és Nadal?
 Mestre Llop seguia estrafent la veu:
 —Es que estic molt refredada, filla meva, i aquest fred que fa se m'ha ficat a dins del cos.
 —Ja veig que teniu una veu tota diferent dels altres díes, àvia bona...
 I Mestre Llop li va dir encara:
 —Saps que podries fer, petita? Despullat i fícat al llit amb mí...
 —No pot ésser, bona àvia, que la mare m'espera per sopar aviat. Després de sopar direm el rosari i anirem a la missa del gall.
 Mestre Llop estava a punt de saltar del llit i de menjar-se a la Caputxeta Roja.
 —Ara us besaré, àvia bona, desitjant-vos una bona nit de Nadal. I perdoneu que no us faci més companyia, perquè la mare m'espera i em trobaria a faltar si trigués.
 Al moment que la noieta anava a besar a la seva àvia, Mestre Llop va saltar del llit per tirar-se damunt de la noieta. I li va dir amb els ulls brillants de dolentaria i amb la boca que se li feia aigua pel bon tall que se li esperava:
 —No soc pas la teva àvia, Caputxeta Roja, sinó Mestre Llop que menjarà la teva carn tendre pel seu sopar de Nadal!...
 En pronunciar el nom de Nadal, Mestre Llop va trontollar tot ell. I aleshores li va arribar, entre la neu que omplia els camins