Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/138

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 -Bones tardes, Mestre Llop, i sopar de gust aquest vespre.
 Poc es pensava la noieta, en dir-li això, els mals designis que tenia el llop pel seu sopar d'aquell vespre.
 La Caputxeta Roja va seguir el seu corriol de cada tarda i Mestre Llop va arribar amb quatre gambades a la casa del bosc.
 Va empenyer la porta i no hi va trobar a l'àvia de la Caputxeta Roja. La bona dona s'havia decidit d'anar a sopar al poble, a casa de la seva filla. Havia sortit aviat i havia fet algunes visites. Per això no la va trobar la noieta pel seu corriol.
 Mestre Llop es va posar una camisa blanca que va trobar dins d'un armari, es va cenyir al cap una gorra de dormir i es va ficar al llit de la bona vella.
 Totseguit que hi va ésser truquen a la porta:
 —Pam! pam!...
 Mestre Llop, procurant estrafer la veu, va dir:
 —Qui hi ha?...
 —Soc la vostra néta, la Caputxeta Roja, que vinc a dur-vos els presents de Nadal.
 —La porta és oberta, filla meva, no has de fer més que empénye-la un xic fort.
 La Caputxeta Roja va entrar, va deixar el cistell de les provisions sobre la taula i va corre al llit i va dir: