—On va la gentil Caputxeta Roja?
La noieta li va respondre, fent una gentil reverència:
—Bones tardes, Mestre Llop. Vaig a portar a l'àvia els presents de Nadal que m'ha donat la mare.
—I es pot saber quins presents li portes, Caputxeta Roja?
—Li porto, Mestre Llop, un pa tou, una gerra de mantega, una altre gerra de mel, un pastiç que fa bona olor i un pollastre rostit. Totes aquestes coses son fetes de la mare i per això son tan bones!...
—I tu també menjaràs de tot això, Caputxeta Roja?
—Soparé amb la mare abans d'anar a la missa del gall. No sents les campanes que toquen a festa, Mestre Llop?
Mestre Llop es va parar al mig de la neu i va dir una mica pensatiu:
—Sento les campanes de festa, Caputxeta Roja...
Però tenia fam i els ulls li brillaven i la llengua se li movia entre les dents afilades, ensalivant la carn tendre de la noieta com el seu sopar felíç de la nit de Nadal.
Dominant aquell aire dolent que tenia, va fer una graciosa salutació i va dir:
—Bones tardes, gentil Caputxeta Roja, i força gana pel sopar de Nadal!
I la noieta li va fer una reverència i li va dir:
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/137
Aquesta pàgina ha estat revisada.
