Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


pliments i dien-te coses boniques, no els escoltis i segueix el teu camí, sense fer cas de los seves paraules. I ara, adeu Ninons, i força sort!...
 La Ninons va besar les galtes revellides de Comare Bruixa Bona, li va donar les gracies de les seves bondats prenent els tres ous miraculosos, i se'n va anar cap a trobar als seus pares.
 Però on els trobaria? Aquell bosc no s'acabava mai i anava caminant, caminant, fins que es va trobar davant d'una espessor de branques per la qual no podia avensar ni retrocedir.
Aleshores va trencar un ou i va veure que totes les branques s'obrien als seus passos i que les velles soques s'arreconaven com una cortina verda, trobant-se totseguit en una plana tota nua al fons de la qual hi havia una gran muntanya que li barrava el camí.
 Quan va arribar davant de la muntanya va trencar un altre ou i les pedres es varen obrir pel mig com una gran magrana esberlada, deixant veure al centre uns meravellosos jardins pels quals jogaven una multitut de joiosos jovenets. Entre els arbres plens de fruites d'or hi cantaven ocells de plomatge de safir. Va sentir joiosos crits i tot un estol de jovenets va anar envers ella dient-li amb veu de mel:
 —¡Oh la gentil noieta que passa pel camí!