Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/16

Mireu quins formosos cabells rossos i que ben trenats els duu! Mireu amb quins bonics peuets camina! Vina a jogar amb nosaltres! Et portarem a casa nostra on seràs la mestressa. No faràs res en tot el dia, perquè nosaltres treballarem per tu. No tindràs altre feina que mirar-te al teu mirallet i pentinar-te i estrenar vestits enlluernadors i sentir delitoses musiques i dansar ben graciosament amb nosaltres!…
Però la Ninons es recordava del consell de Comare Bruixa Bona i no va girar ni tan solament el cap. Només els va dir:
—Deixeu-me estar, que he promès que no m'aturaria pel camí fins que hagués trobat als meus pares!
Caminant, caminant, va arribar a una plana on hi havia una bella ciutat de cent cúpules d'or. Els habitants de aquella ciutat estaven afligits perquè la reina se'ls hi acabava de morir. Totseguit que varen veure venir a aquella criatura extrangera bonica com un àngel i amb aquells grans ulls intel-ligents i dolços que tenia, varen creure que el cel els hi enviava per reina i li varen dir si ho volia ésser. Davant de les seves instàncies ella els va dir:
—Jo no puc aceptar de ésser reina sinó amb una condició. La condició és que els meus pares siguin reis i jo la vostra petita princesa. No estaria pas bé que jo, que soc tan petita, ocupés un lloc més alt que no pas els meus pares!…