Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Els habitants d'aquell país varen trobar que la condició era molt justa i aleshores la Ninons va trencar l'ou que li quedava dels tres ous de Comare Bruixa Bona.
 I totseguit va veure venir pel gran carrer de la ciutat reial als seus pares vestits de parracs, magres, afligits per la fam que havien passat i pel remordiment de haver abandonat a la Ninons al mig del bosc.
 Vegent a la seva filla a qui creien perduda, varen plorar molt d'alegria i es varen llensar als seus peus, demanant-li perdó de haver-la abandonada. Però ella no els va donar temps i, saltant al seu coll, els va besar tendrement.
 Totseguit varen ésser proclamats el llenyater i la seva muller sobirans d'aquell país i varen viure feliços al costat de la seva filla tan adorablement bona.
 I com que ells havien estat pobres, varen ésser uns reis compassius, escampant entre els seus súbdits la llevor de la bondat.
 Quan se va saber pel seu poble que la Ninons era princesa i els seus pares reis i la manera com ho havia obtingut, els bons pagesos se'n varen alegrar molt. I les mares deien a les seves filles:
 -—Veus? Les nenes bones minyones com la Ninons son les que tenen més sort en el mon!
 Però la Nineta tenia una ràbia que es moria i després de fer una gran raresa i de