Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/18

pegar al seu pare i a la seva mare, els hi va dir:
—Porteu-me al bosc i deixeu-me perdre i faré al mateix que va fer la nostra veïna. Quan sigui reina us enviaré a cercar perqué m'enllustreu les sabates i pel gust de poguer-vos fer bastonejar pels meus criats!...
La perspectiva de veure la seva filla reina no era gaire afalagadora pels pobres pares, però la varen acompanyar al bosc i li vareu deixar.
Quan va venir la nit les feres udolaven molt fort i la Nineta ja perdia la paciència de no trobar el llum de Comare Bruixa Bona. A l'últim va veure brillar el llum, hi va corre i va fer un gran escàndol picant a la porta de peus i mans, cridant desaforadament.
—Obriu, vella bruixota, que no vull passar la nit fora!...
Comare Bruixa Bona li va dir:
-Per entrar aquí t'han de caure pel cap aquestes tres grans carabaces que hi ha penjades aquí.
—Que caiguin sobre'l vostre cap, que sobre'l meu no ho vull pas, vella bruixota!...
La vella no va dir res i va rebre sobre'l cap el cop de les tres carabaces. Després la Nineta va cridar que tenia gana i ella li va fer escalfar els dos plats. La Nineta, sense donar-n'hi ni les gracies, es va menjar el plat de la vianda de bou i del peix fregit i va