Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/19

deixar per la vella el plat dels ossos i de les espines.
Quan l'endemà matí Comare Bruixa Bona va fer anar a la Nineta al riu perqué li rentés aquell vestit amb aquell tros de sabó, la Nineta es va posar a fer uns grans crits:
—Que us penseu que m'he tornat boja, vella bruixota? Renteu-se'l vos aquest vestit amb aquest sabó! No sé com no us dono una plantofada per haver gosat proposar-me això!..
Comare Bruixa Bona no va dir res i va donar els tres ous a la Nineta, fent-li les mateixes advertències que a la Ninons que per la seva bondat havia devingut reina.
Sense ni donar les gracies a la vella, la Nineta va rependre el camí, picant de peus de ràbia. Va trencar el primer ou i es va trobar davant de la muntanya. Va trencar el segón ou i la muntanya es va esberlar i va apareixer el bell jardí de temptació. I l'estol de jovenets li va dir:
—Quina noieta més formosa! Vols venir a jogar amb nosaltres? Tindràs uns grans miralls per a mirar-t'hi tota sencera. Nosaltres serem els teus esclaus. Una noia com tu no té pas de treballar. No té de pensar en res més que en anar bonica i riure sempre!..
Boja d'alegria la Nineta se'n va anar amb els jovenets. Però encara no va ésser amb ells que la muntanya es va cloure amb un gran soroll i la va tancar a dins.