Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/162

I en voleu d'alegria totes elles i de fer festes a Mestre Gat i al marqués de Mioliu!.. I l'Ogre mort, que en caure havia fet trontollar tot el castell, s'anava buidant, buidant, i es va quedar tot pansit i arrugat com una pilota desinflada.
Com que aquell era l'últim ogre que hi havia al mon, veus-aquí que totes les criatures, gràcies a l'enginy de Mestre Gat, ja podien viure tranquiles i jugar tan com volguessin en les estones que els deixaven lliures els llibres que tenien d'estudiar per apendre forces coses.
Mestre Gat i el marqués de Mioliu van tornar a les seves hisendes en prosperitat. Mestre Gat es va treure les botes, que li feien un xic de mal, i va invitar a que fes el mateix al marqués de Mioliu.
—Per cert que et guardaràs prou de tornar-me a dir Marqués de Mioliu ni a tornar me a parlar de princeses!
—Però no comprens que tot això ha estat per riure? Jo et vaig prometre que et faria ric i ric t'he fet, sense enganyar a ningú i jugant amb armes nobles, ric amb el teu treball. Ara referent a escullir-te muller, fes alló que et sembli, perquè jo també faré el mateix. De gates de palau bé n'he vistes, presumides i una mica totxes, atentes nomès que a dur les ungles ben netes i a vestir-se amb les robes millors. Però jo soc un gat de masia i vull una gata de masia que em faci