Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/161

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fants. Van sentir plors de criatures, que estaven tancades dins una gàbia del jardí, engreixant-se per servir d'esmorzar a l'Ogre Menginfants. Mestre Gat ho va veure i mentres el marqués de Mioliu feia visita amb l'Ogre, ell que es treu les botes per corre més lleuger, salta per les teulades, arriba a la gàbia on hi havia els infants i els obre la porta cridant-los:
 —Ara fugiu totseguit, que nosaltres enllestirem a l'Ogre!
 I les criatures, cames ajudeu-me, no varen ésser presses a fugir cap a casa seva!
 L'Ogre els va rebre al gran salò. No sem blava gaire content de la seva visita. A dins de les botes, altes fins a mig genoll, hi duia algunes criatures que li havien sobrat de l'esmorzar i es veien uns capets arriçats plens de por eixint entre les arrugues de la pell d'aquelles botes monstruoses.
 Mentres parlava amb el marqués de Mioliu, Mestre Gat corre a la cuina, agafa un ganivet tan gros que amb prou feines el podia portar i, enfilant-se entre les cames d'en Menginfants, li parteix el ventre de part a part.
 L'Ogre va caure mort i d'aquell ventre ne varen sortir tantes criatures que tot el castell va quedar-ne plé i els jardins i els camps del voltant. Van eixir, vives, totes les criatures que s'havia menjat des de que feia d'Ogre.