Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/160

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 El rei va dir:
 —Marqués de Mioliu, digueu-me alguna cosa de la deliciosa manera com son guisades aquestes oques i espero que us ne menjareu dues de senceres. Que m'en dieu vos, Mestre Grat?...
 Però els invitats no deien res perquè les trobaven detestables i feien els possibles per empassar-se una mica d'aquell atentat culinari de la princesa.
 Encara que el menjador estigués molt fosc, en Mioliu i el gat ja varen veure que la princesa tenia els seus quaranta-cinc anys sonats i que duia més bigoti que no pas el seu pare i l'Intendent que feia de criat.
 Van despedir-se com van poder. Durant el convit al rei li bavia caigut tres vegades la corona.
 Quan van ésser fora del palau, el marqués de Mioliu va dir a Mestre Grat:
 —Es aquesta la muller que em reservaves?
 —No en parlem més. Girem full sobre aquest pobre rei i la seva pobre filla. Però afanyem-nos a fugir, perquè ens vindrà al darrera com un desesperat aquest rei!...
 Varen pujar a la carroça i varen fugir de la ciutat.
 Fent cami al trot dels cavalls van veure un gran castell entre boscos. Com que anaven vestits de cerimònia van decidir de visitar al senyor del castell. El castell perteneixia a l'Ogre Mengin-