Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/159

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


les seves botes ben estretes, es van fer por tar al trot dels cavalls cap al palau reial.
 A palau havien fet els seus millors preparatius. Com que estaven tan malament d'interessos, la princesa Elianor anava a la plaça a fer la compra i feia el menjar ella mateixa, tota sola en les grans cuines del palau. No hi havia criats per servir el menjar i l'Intendent va ocupar-se de portar a taula les deu oques. El rei i la princesa es varen posar els seus vestits de cerimònia, tots foradats i deslluits. El rei es desesperava per la corona que era tota abonyegada:
 —Està clar, com que aquesta corona em ve tan gran, sempre em cau per terra i s'omple de xiribecs!...
 La princesa duia amb una certa dignitat els seus estrips. Com que no tenia trassa amb res, ja és segur que les deu oques serien cremades i que no es podrien menjar.
 Quan van arribar els invitats, pare i filla van fer grans reverències:
 —Que sigui ben vingut a palau el marquès de Mioliu! Per honor a l'hoste il·lustre i al seu company no menys il·lustre, Mestre Gat, he fet sortir a tot el servei per quedar-nos sols, jo i la princesa, en la vostra agradable companyia!
 Els varen fer seure i l'Intendent Portador de la Gran Clau dels Tresors Reials, amb un devantal de cuina sobre els seus vestits de cort, va portar amb mil precaucions les deu oques a taula.