Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/170

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pobre i anava pels carrers a peu, amb la companyia del seu jove jardiner i del seu jove pastisser. Confós entre el seu poble escoltava les queixes dels uns i dels altres i procurava després, des de les grans sales del palau, administrar les lleis de la manera més justa i que menys perjudiqués els interessos dels pobres.
 Aquella nit el rei passejava amb el seu jardiner i el seu pastisser, quan tot d'un plegat es posa a fer aquella gran tempestat de trons i llamps i pluja. Ells es varen aixoplugar sota el ràfec d'una casa, que era la casa del forner, i varen sentir la conversa de les seves tres filles.
  L'endemà es presenta a casa el forner un intendent del palau dient que, per ordre del rei, la Melió el segueixi i que es despedeixi del seu pare.
 El pobre forner la va abraçar plorant i la Melió va seguir a l'intendent cap al palau, essent introduida a les habitacions del rei.
 Ella va caure de genolls demanant pietat, però el rei la va fer alçar i li va dir amb una veu plena de bondat:
 —Es veritat que tu estàs enamorada del meu jardiner?...
 La melió va respondre:
 —Com que jo no us puc enganyar, senyor, us respondré que sí.
 —Doncs t'he fet venir per satisfer el teu desig. Seràs la muller del meu jardiner i