bondat. I quan passaven escampaven al voltant l'olor de totes les flors, perquè per alguna cosa havien crescut entre les flors i les flors havien estat les seves joguines d'infants i l'ornament de la seva joventut prometedora.
Un dia va morir la bona Melió que els havia fet de mare, i no va tardar gaire a morir el jardiner, de tan com la trobava a faltar. Els tres prínceps els varen cloure els ulls plorant i es.varen quedar sols entre les flors.
El bon rei, que vivia tot sol i tot trist, un dia va voler arribar muntat a cavall fins als confins dels seus jardins que no havia vist mai. I havent arribat a la vora de la casa del jardiner, va quedar-se tot sorprès de la meravella que va veure. Entre un immens roserar tot florit de flors de sang hi va veure a la donzella més formosa del mon que en collia un pom amb les mans àgils. I a la vora d'ella, collint també roses a mans plenes, hi havia dos jovencells que se li assemblaven. Tots tres duien sobre el front una vena blanca. I de tan gentils mereixien ésser fills del rei.
El bon rei va pensar que ell també, si la Carmesina no l'hagués enganyat, hauria pogut tenir tres fills com aquells, tan gentils i tan noblement disposats, omplint de felicitat la seva vida.
Els va mirar d'un tros lluny, sense gosar
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/177
Aquesta pàgina ha estat revisada.
