dir-los res, encisat per les flors i per aquelles precioses criatures. S'hauria estat sempre allí, mirant-los, però vegent que alló augmentava la seva pena, cobrint-se la cara plena de llàgrimes amb el mantell, va esperonar el cavall i es va perdre entre els jardins. Però duia l'encís als ulls i pensava que en lloc se li haurien pogut aparèixer uns adolescents tan gentils millor que entre les flors d'un jardí com aquell.
Quan va arribar al palau va trobar a la Verdoliva i li va dir:
—He vist una donzella i dos jovencells que estic segur que son les tres criatures més formoses del mon. Tenen l'edat que deurien tenir els tres fills que m'havia promés la Carmesina i, si no tenen els estels al mig del front, en canvi hi porten una vena clara sota la qual m'ha semblat veure la resplendor dels estels de la seva bellesa i de la seva bondat.
La Verdoliva prou va compendre que aquells eren els tres fills de Carmesina, els quals ella es creia que havien mort i es va decidir de fer-los desaparèixer, perquè un dia no es pogués descobrir la veritat del seu crim.
Veus-aquí que es vesteix de vella, es cobreix de parracs i truca a la porta de casa el jardiner del palau. Esteldor estava sola a la casa i li obra la porta:
—Què voleu, bona dona?
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/178
Aquesta pàgina ha estat revisada.
