Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/187

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


varen estrènyer als braços l'un de l'altre, perquè eren els únics al mon que posseien les tres coses meravelloses.
 I la fama d'aquestes tres coses va travessar els jardins del palau que no s'acabaven mai i va arribar fins al bon rei, que va oferir un convit als tres germans que l'havien emocionat tan el dia que els havia vist aquella vena clara cobrint el seu front que resplandia de bellesa i de bondat.
 Quan foren llevades les taules del menjar el bon rei els va suplicar que mostressin davant de la cort les tres coses meravelloses.
 Més morta que viva, amb el remordiment de les seves maldats, al fons de la sala hi havia la Verdoliva que havia envellit molt depressa i que tenia l'esquena corba i els cabells molt blancs.
 I l'Esteldor va portar el cantiret de vidre de forma gentil i a dins va dançar l'Aigua argentada amb un ritme dolç de font musical. I la Poma va cantar les més delicioses cançons meravellant a tothom amb la resplendor del seu or miraculós. I l'Ocell de Veritat es va posar, saltant amb el seu plomatge multicolor, sobre la mà del bon rei i va dir:
 —De l'Ocell de Veritat
 escolta la veu divina.
 Aquets tres son els teus fills,
 t'els ha dat la Carmesina
 que fa vint anys que sofreix,