Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/189

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la vena clara del front dels séus filis i els hi va veure l'estrella i els va abraçar i els va besar tendrement. Varen corre pare i filis a la torre més alta del castell i allí hi varen trobar a la Carmesina, tan jove i tan gentil com si no haguessin passat aquells vint anys de plors i d'engúnia. La Verdoliva va demanar perdò humilment als dos i els va demanar que la deixessin viure, tots els díes de la seva vida i per fer penitència dels seus pecats, dins d'aquella mateixa presó de la torre on havia estat vint anys per culpa seva la Carmesina. I allí va viure sempre més a pa i aigua clara, pregant dia i nit i amb moltes llàgrimes perquè Déu li perdonés els seus pecats.
 La Carmesina va viure molts anys feliç amb el bon rei i els seus fills i amb les tres coses meravelloses. I el poble també va ésser feliç perquè per alguna cosa hi havia a la orella del rei l'Ocell de Veritat que li parla va dels bons injustament castigats i del perdó dels culpables, mentres els estels de bondat i de bellesa brillaven sobre el front dels prínceps que, encara que visquessin al palau, feien aquella bona olor de roses fresques i montaven els seus cavalls blancs, pel camí de la felicitat.