Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Rei, que era el Rei Negre, es va enamorar de la Juliverdina i tot era dir-li que no el plorés més al seu fill, que ell ja l'aconsolaria i la faria Regina de corona d'or i amb els vestits més lluminosos de la terra.
 Però la Juliverdina és clar que no el volia al Rei Negre! I per lliurar-se de la seva persecució, ella que s'en va a veure a una dona que vivia al mig d'un bosc i que era una mica bruixa. Però no us penseu que exercís la bruixeria per cap mala cosa, sinò per fer triomfar sempre la virtut i les intencions pures.
 La Juliverdina la trobà al seu cau, fent ungüents i combinant herbes oloroses que curàven tots els mals. Li va explicar el que li passava i la bona bruixa que li diu, fent-li una carícia amb les seves mans arrugades que feien olor d'herbes medicinals.
 —Demana al teu sogre reial un vestit de color de sol, un altre de color de lluna, un altre de color de temps i un altre de Fustots.
 I ella que així ho fà. Però, el Rei Negre estava tan enamorat de la Juliverdina, que li porta el vestit de color de Sol, i el de color de Lluna, i el de color de Temps i el vestit de Fustots.
 I ella que tanca els tres vestits enlluernadors dintre d'una nou, d'una avellana i d'una ametlla i posant-se el vestit de Fustots, se'n va mon enllà demanant almoina.
 Arriba a una gran casa que bé hauria po-