Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


gut ésser un palau perque hi vivia el Príncep Gris amb la seva mare, que era una gran senyoraça molt orgullosa que mai sortia com no fos en carroça ni mai menjava com no fos en plat d'or.
 La Juliverdina vestida de Fustots entra per la porta de les cuines i demana que la facin treballar. I el criat del criat del criat del sota-jardiner que se la mira i que li diu:
 —Quedat, Fustots, però com que vas tan mal vestida només podràs fer que una cosa. Faràs pasturar els pagons del Príncep Gris que son vuitanta-sis.
 Un dia el Príncep Gris la va trobar que feia pasturar els seus pagons. Li va semblar que, encara que anés vestida de Fustots, era més bonica que el sol. I ell que la segueix fins allí on ella dormia, que era en un recó de l'estable i la veu que es treu el vestit de Fustots i que es posa el de color de Temps.
 I el Príncep Gris es va enamorar de la Fustots i la Fustots es va enamorar d'ell. I mentre pasturaven els pagons que al veure-la tan bonica feien la roda amb la cua de mil colors al volant d'ella, tot era dir:
 —«Vaig vestida de Fustots
 però em dic Juliverdina.
 He portat corona al front
 i he dut mantell de regina,
 però tot ho he perdut
 i ara em veig tota mesquina,
 amb el vestit de Fustots,