Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/27

descalçeta i tota trista.
Però ara soc feliç
perquè d'amor soc molt rica,
que porto clavada al cor
la ferida d'una espina,
que'm farà viure i morir
amb una pena molt fina.
Vaig vestida de Fustots
però em dic Juliverdina».
I el Príncep Gris la trobava així, alegre i trista a la vegada, rodejada de les vuitanta-sis rodes de llum de les cues obertes dels vuitanta-sis pagons reials.
Però un bell dia, el Príncep Gris es va posar malalt de tan enamorat que estava. I la seva mare tan orgullosa que només podia sortir en carroça i menjar en plat d'or, que hi va i li diu:
—Fill meu, voldries menjar alguna cosa?
I el Príncep li respon:
—Vull que la Fustots em faci un pastiç de mel i que ella mateixa me'l vingui a portar a la meva cambra!
I penseu amb l'engúnia d'aquella dona! Perquè, per anar a la cambra del seu fill, s'havia de passar pel seu saló i com que sempre el tenia ple de visites de molt compliment, no podia avenir-se a veure passar a la Fustots vestida de pedaços entre els vestits d'or i d'argent i veure els seus peus descalços trepitjant les grans lloses de marbre cobertes de tapiços orientals.