El coc l'agafa pels cabells i amb les rialles del personal de la cuina, el llensa a la menjadora dels bous, entre la palla.
Totseguit un dels bous que menjava, es menja en Joan Bocí d'Home barrejat amb la palla.
Al cap de alguns dies el senyor del castell va fer matar aquell bou per fer un gran dinar que oferia a la seva taula. El cuiner va llensar les tripes del bou al mig del camí.
Passa una vella i diu:
—Malesaguanyades tripes! Jo les faré coure i me les menjaré.
I les fica al seu cistell. Però encara no ho va haver fet que sent una veu que diu:
—«Ning, nang,
sona el cascabell,
i fa toc-toc
el diable en el cistell»!..
La vella llensa les tripes del cistell i fuig esgarrifada.
Arriba un llop afamat, ven les tripes al mig del camí i se les menja.
Però quan el llop anava camí de les cases per sorpendre els pastors, sent una veu que diu, des de dintre el seu cos:
—Pastor, vigila, prepara l'escopeta, que el llop s'acosta al remat per robar les ovelles!...
I el llop tot era dir:
—Calla, maleit ventre meu!
—No callaré que no m'hagis deixat sortir d'aquí dins i em portis a casa meva!
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/33
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.