Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/64

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 I la gitana que diu:
 —D'això no en feu cas. El sol i la serena fa tornar la gent morena. Però deixa que't pentini un xic!
 I tan va demanar i va dir i va suplicar que a l'últim les donzelles i les dames que la fan entrar i diuen:
 —Pentina-li els cabells. Però només que una mica, mica!
 La gitana pren una pinteta d'or de les dames i comensa a pentinar els cabells de sol de la donzella, perquè ja podeu pensar que els tenia del color de les Tarongetes de la Virtut.
 Però la gitana era tan negre de dins com de fora i li clava una espina al mig del cap que la fa tornar un gentil colom blanc que es para al relleix finestra i que es posa a volar pel cel seré.
 Poden contar la desesperació de les dames quan varen veure desapareguda a la donzella! I el Príncep quan ho va saber es posa a plorar a llàgrima viva que feia condol a tothom.
 L'endemà el Príncep passejava el seu dolor pels camins del seu bell parc, a l'ombratge discret dels arbres primaverals. Quan veus-aquí que un bell colom blanc se li posa sobre l'espatlla i li feia carícies amb el bec com si li volgués parlar.
 I el Príncep s'atura i allarga les mans al colom, però li fuig totseguit. I aquella nit,