Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 però seré teva
 per l'amor tan fi
 d'aquestes tres flames
 clavades al sí».
 I ell, sentint aquesta veu, cull la tercera Tarongeta de la Virtut. I veu davant seu una donzella meravellosament bonica que li diu plorant:
 —Ai Príncep! Les teves flames m'han cremat tota! Em moro de set! Portem a la font!
 I el Príncep pren en els seus braços a la donzella, tota defallida. Però va tan depressa que, abans de que se li mori als braços, arriba a la font, i pot beure un glop de l'aigua clara.
 Aleshores els dos es miren un instant i es besen com dos infants del gran amor que es tenen.
 I ell s'emporta la seva enamorada del jardí en una gran carroça tota d'or i la dú al seu palau i la dóna a les dames perquè la pentinin amb pintes d'or. I mentre la pentinaven veus-aquí que passa una gitana tota negre per davant de la flnestra de la cambra. I la gitana mirava a la donzella i s'hi acosta i li diu:
 —¡Ai donzella, deixa que jo't pentini una mica amb una de aquestes pintetes d'or!
 Però ella i totes les dames que fan, esgarrifades:
 —No, no, ets massa negra...