Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/62

Les teves tres flames
me faran morir».
I ell, sentint aquesta veu, cull la segona Tarongeta de la Virtut. I veu davant seu una donzella meravellosament bonica que li diu plorant!
—Ai Príncep! Les teves flames m'han cremat tota! Em moro de set! Portem a la font!..
I el Príncep pren en els seus braços a la donzella que tota defallia abrusada de la gran set i la porta a la font. Però, abans d'arribar-hi, la donzella se li mor de set als braços, cremada per la flama del perpunt i per la flama del capell i per la flama de l'espasa. I ell la deixa a terra sobre les flors i sembla talment una flor més bella que totes les altres marcida abans d'hora.
I el Príncep veu que encara hi queda una Tarongeta dalt de l'arbre. I corre a collir aquesta darrera Tarongeta. Però abans dubta un instant i pregunta amb veu alta:
—Si la culliré o no la culliré aquesta Tarongeta de la Virtut?...
I ell que sent una veu que li diu, melo diosa com un vol d'ocells:
—«Príncep de tres flames
ja'm podràs collir.
Les teves tres flames
no'm faran morir.
Aquestes tres flames
ja'm faran sofrir,