Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 I ell que sent una veu que li diu, melodiosa com un vol d'ocells:
 —«Príncep de tres flames
 ja'm podràs collir.
 Les teves tres flames
 me faràn morir».
 I ell, sentint aquesta veu, cull la primera Tarongeta de la Virtut. I veu davant seu una donzella meravellosament bonica que li diu plorant:
 —Ai Príncep!.. Les teves tres flames m'han cremat tota! Em moro de set! Portem a la font!..
 I el Príncep pren en els seus braços la donzella que defallia abrasada de la gran set, i la porta a la font. Però, abans d'arribar-hi, la donzella se li mor de set als braços, cremada per la flama del perpunt i per la flama del capell i per la flama de l'espasa. I ell la deixa a terra sobre les flors i sembla talment una flor més bella que totes les altres marcida abans d'hora.
 Però el Príncep veu que encara queden dues taronges dalt de l'arbre. I corre a collir la segona. Però abans dubta un instant i pregunta amb veu alta.
 —Si la culliré o no la culliré aquesta Tarongeta de la Virtut?...
 I ell que sent una veu que li diu, melodiosa com un vol d'ocells:
 —«Príncep de tres flames
 ja'm podràs collir.