Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —No triguis a tornar, que'l poble vol que tu et casis totseguit i de princeses gentils no en falten pas.
 —Ja en parlarem quan torni del meu viatge mon enllà.
 I ja tenim el Príncep mon enllà, per trobar les Tres Tarongetes.
 S'en va anar sense escolta ni escuder, sobre un cavall blanc, vestit amb un perpunt vermell i amb una ploma vermella al capell i amb un robí vermell al pom de l'espasa. I era tan gentil així que totes les noies se n'enamoraven mon enllà.
 Va passar pobles i pobles i varen passar dies i anys. Tot això, totes les aventures que va tenir, tots els perills en els quals es va trobar no ens interessen avui. Reprenem la rondalla del Príncep en el moment que arriba a un bell jardí i que veu brillar sobre el vert fosc d'un taronger, com tres gemmes vives, les tres Tarongetes de la Virtut.
 El Príncep es para i beu aigua de la font que a prop del taronger rajava. Va deixar el cavall fermat i va caminar cap al bell arbre meravellós amb el seu perpunt vermell com una flama i la ploma del seu capell onejant com una flama i el robí del pom de la seva espasa resplendint com una petita flama ardent. I ell que va per collir la primera Tarongeta. Però, abans, pregunta amb veu alta:
 —Si la culliré o no la culliré aquesta Tarongeta de la Virtut?....