Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ell defugia la resposta o bé li deia, sense comprometre's:
 —Trobaràs les Tres Tarongetes de la Virtut per mon enllà!
 I el Príncep tot era suplicar:
 —Però amb això que'm dieu jo en tinc prou per anar a cercar les Tarongetes! El mon és molt gran i em tocarà caminar molt per trobar-les. I fins potser que no les trobi fins que seré vell com vos.
 Però el vell preceptor feia el desentès.
 Només, quan anava a dormir per sempre, com aquell que ha fet una jornada molt llarga i que està cançat, li va dir, abans de cloure els ulls:
 —Jo només et puc dir que les Tres Tarongetes de la Virtut les trobaràs en un bell jardí, molt a la vora d'una font...
 El Príncep suplicava, suplicava:
 —No'm podeu dir res més?..
 Però el vell preceptor ja no podia dir res més perquè ja havia clos els dolços ulls de tan cansat com estava.
 I el Príncep s'havia quedat sense saber res, només que amb aquella ànsia que tenia de trobar les Tres Tarongetes de la Virtut, en un bell jardí, vora una font molt clara.
 La set de les Tarongetes se li va fer tan forta, que va demanar llicència a la seva mare per anar-les a cercar.
 —Però on aniràs, fill meu?
 —No ho sé. Tinc una gran esperança de trobar-les aviat.