Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


trobaré el medi de treure de casa meva aquesta criatura pèrfida!
 Un dia va dir al seu marit:
 —Tota la feina recau sobre meu mentre la teva germana es passeja i ja no puc més de cansament. Ella s'està amb els braços creuats mentre jo faig la seva feina i la meva. Treu-la i ja veuràs com tot anirà millor a casa nostra.
 En Pere va quedar-se molt trist sentint aquestes paraules, perquè estimava molt la seva germana. I l'endemà li va dir:
 —Estimada germana, no és pas just que visquis sense treballar i mengis el pa de les suors dels altres!
 —Jo pasto el pa, munyo la llet, faig els formatjes i la mantega i no tinc un moment de repós en tot el dia. Que vols que faci més?
 Alguns díes després la mala dona pensa:
 —Això no pot pas durar. Aquesta noia se n'ha d'anar de casa!
 Va a l'estable, mata un bou i va a trobar el seu marit amb uns grans crits.
 —Pere, Pere! La teva germana acaba de matar un dels nostres bous!
 I En Pere va dir a la Lena, molt apenat:
 —Perquè has matat aquest bou, Lena?
 I ella li va respondre dolçament:
 —No he pas estat jo, germà meu!
 L'endemà un altre bou moria.
 —Pere, Pere! la teva germana és boja! Acaba de matar un altre bou!