Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —Germana meva, és que'm vols arruinar? Perqué has matat un altre bou?
 —No he pas estat jo, germà meu.
 L'endemà es va trobar el cavall mort a l'estable.
 —Pere, Pere, esperaràs per treure la teva germana de casa que hi hagi calat foc?
 —Germana meva, com has pogut matar el cavall? T'has proposat que vagi a captar pels camins?
 I la Lena li va respondre tristament:
 —No he pas estat jo, germà meu.
 L'endemà la dona va fer uns grans crits i uns grans plors:
 —Pere, Pere, la teva gemana és la dona més dolenta del món! He trobat la nostra filla ofegada al seu llit!..
 El pobre Pere es va estirar els cabells i va fer anar a cercar la Lena que havia sortit de bon matí, com cada dia, cap al seu treball. I quan la va tenir davant li va dir amb una veu furiosa:
 —Germana, has mort els meus bous i el meu cavall i t'he perdonat. Però ara has mort la meva filla i t'has de preparar a rebre el meu càstig i a deixar per sempre aquesta casa.
 La Lena, veient que no hi havia altre remei, va dir que estava preparada a rebre el càstig per terrible que fos. En Pere va agafar un gran ganivet i li va tallar els dos braços. Després se la'n va dur bosc a través.