La Lena s'estava al bosc, asseguda a la cima d'aquell arbre immens i el vent li feia girar els fulls del seu llibre d'anar a missa mentre ella passava el dia pregant.
Dues vegades cada dia el vell roure s'inclinava fins a terra i el gosset saltava bosc endins, a cercar el menjar de la seva mestressa.
Per allí al voltant hi havia un gran castell on vivia un príncep molt gentil amb la seva mare. D'algun temps ençà cada dia, als plats que els servien hi faltava alguna cosa de menjar. La vella senyora estava furiosa:
—Qui és l'atrevit que es permet tocar el menjar dels nostres plats? Està bé que a mi i al meu fill s'ens serveixin les deixes de la cuina?
Els criats del menjador van dir:
—Senyora, en aquest moment l'intendent ens ha portat els vostres plats i us podem jurar que res no hi faltava.
—Es precís saber qui és l'insolent que es permet aquesta descortesia perquè'l puguem castigar severament!
L'endemà, a l'hora d'esmorzar, l'intendent es va posar a la vora de la taula servida. Va veure entrar un gosset per la finestra oberta, saltar sobre la taula, pendre els millors talls i tornar a sortir altra vegada per la finestra. L'intendent va quedar-se
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/75
Aquesta pàgina ha estat validada.
