Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

menjar entre les dents, el príncep va arrencar el cavall al trot i el va seguir fins al peu del vell roure.
 Allí va veure que'l gos es quedava quiet i que el vell arbre, tan gran, s'ajupia fins a terra. Aleshores va veure entre les branques altes, una noia encisadora, amb un llibre sobre els genolls, pregant extasiada. I aquella dona no tenia ni mans ni braços.
 El príncep va parlar amb la Lena que li va contar la seva història. El séu bon cor pietós va emocionar-se de la desventura de aquella noia meravellosa. Hi va tornar altres vegades fins que li va jurar que no es casaria amb cap altra dona sinó amb ella.
 Una gran carrossa d'or tirada per cavalls blancs ornats de plomes, es va aturar al peu del vell roure. L'arbre va inclinar les seves branques fins a terra i va deixar la Lena gentil als braços del seu marit.
 Quan la cerimònia de les noces fou acabada, la vella mare orgullosa del príncep es va dir:
 —Veus-aquí la muller del meu fill! Però cal tenir paciència. Dia vindrà que la podré, treure per sempre de casa meva!...
 Van passar alguns mesos de gran felicitat fins que el príncep va tenir de partir a la guerra. La pobreta Lena prou plorava i plorava, perquè es veia a la mercè d'aquella dona dolenta, però s'hi va tenir de sotmetre, ella i els seus dos fills, dos bessons gentilís-