Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/80

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 La Lena va viure en una cabana, a l'ombra d'un roure del bosc. Un dia en que els seus dos fills jugaven a la porta va passar un estranger i va dir amb molta tristes:
 —Jo també, si la Lena no m'hagués fugit, tindria dos fills gentils com aquests!
 En aquell instant la Lena va aparèixer a la porta de la cabana. L'estranger va fer un crit:
 —Es ella!...
 Però va compendre tot seguit que s'havia equivocat. Aquella dona tenia braços blancs i mans gentils i feineres. Els dits d'aquelles mans jugaven entre les cabelleres rosses dels seus fills. I la seva Lena no tenia braços...
 No obstant ella també havia conegut l'estranger i s'havia llançat als séus braços.
 Algunes hores després, una carroça magnífica s'aturava davant la masia del pobre Pere i de la seva mala muller. La Lena va descendir de la carroça, vestida de reina i va entrar dins de la casa. Vora la llar el pobre Pere estava assegut. Sofria molt i la seva dona es reia dels séus dolors. Quan va veure aturar-se la carroça magnífica i descendir la Lena vestida de reina, va desapareixer tot seguit.
 La Lena va dir al séu germà:
 —On és la teva muller?
 —No ho sé. El cel m'ha fet expiar el meu crim comès amb tu. D'ençà que't vaig deixar