Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/79

 Un ocell, entre les branques d'un arbre, es va posar a cantar i li va dir:
 —No ploris, pobra Lena!
 Ella es va girar sorpresa, perqué no sabia que entengués el llenguatge dels ocells. I girant-se per escoltar-lo millor, un dels seus fills li va caure a la font.
 Pobre Lena! Qui li podria salvar el seu fill?
 Però l'ocell cantava i deia:
 —Fica dintre l'aigua el petit tros que't queda del braç dret i no temis res per al teu fill.
 La Lena va obeïr l'ocell i va ficar a l'aigua el petit tros de carn que li quedava del braç dret, i veus-aquí que li va nèixer miraculosament un bell braç blanc i una mà molt gentil. I ella, amb una gran alegria va salvar el seu fill de l'aigua amb el braç dret.
 Però amb el moviment que va fer, l'altre fill se li va escapar del drap que li lligava a la cintura i li va caure a l'aigua també.
 I veus-aquí que l'ocell cantava sempre i li va dir:
  —Fica dintre l'aigua de la font el petit tros que't queda del braç esquerra i no temis res per al teu fill.
 Ella ho va fer i li va nèixer dintre l'aigua un bell braç esquerra amb la seva mà gentil i blanca.
 I la Lena va salvar el seu altre fill.