déixim parlar á mí. ¿No sab que deya San Bernat? Que la dòna es l' orga del diable. Per la cara que fá, me sembla que no m' entén: donchs vull dir que vostè y la Toneta, com dònas que son, son portant-veus del diable, y en Lluís no n' ha de fer cas.—
Un día, en una de tas exaltacións, me suposavas per la meva fredor incapás de servirte en un moment d' apuro! No ho dich pera retraure 'l servey que crech haverte fet, sinó perque vejis que 'l mellor dels sistemas es el meu; péndreho tot ab calma.
—Es que...—-feu aquella dòna.
—Espéris, espéris, que jo l' he deixada rodolar fins abaix de tot; escóltim ara vostè; després se tornará á desmanegar tant com vulgui. Aném al cás... ¿còm se diu vostè?—Madrona.—Donchs ja ho veurá, Madrona, lo que vostè vól de la senyora Pepa, que escrigui, ¿perquè no ho fan vostès?—Perquè no 'n sabém y no hem d' anar á esbombar la desgracia de la noya, ni...—Prou, prou; la desgracia! ¡Santa paraula! ¡Vostè la dita! Qui juga no dorm, Madrona; las noyas que jugan ab un, jugan ab molts, y aquí no hem de pendre un gat ab sabatas, ho sab?—
La dòna, roja de rabia al véures dintre'l bertrol, volía fugir, cüetejava com un peix.—Espéris, espéris, tornava jo ab la major calma. Vostè suposa imprudentment, sí, imprudentment, perque ja n' hi ha fet una que no se l' esperava... imprudentment, repeteixo, que la noya es incapás de lo que jo dich. Donchs bé, no s' aconselli ab l' ira, qu' es mal conseller; sigui práctica com cal, com li convé á vostè y
