Vés al contingut

Pàgina:La papallona (1902).djvu/112

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
112
narcís oller

més á la noya: ¿que tenen testimonis del suposat abús? Nó; donchs no intentin res á las malas, perque 'ls tribunals ja 'l coneixen el procediment de fer carregar el mort al darrer qu' arriba, y no condemnarán á n' en Lluís á casarse, sinó que las condemnarán á vostès per calumniadoras.—

La Madrona va tornar á revanxinarse, y jo, un cop calmada, fent cas omís de tots els seus disbarats, vaig continuar:—Vull dir qu' es inútil que la senyora Pepa escrigui, es inútil que vostès escriguin ó se 'n vajin á Ripoll á armar escándol ó que acudeixin á la Justicia. Si escriuhen, no vindrá; si se 'n van allí, gastarán sense més profit que 'l causarse un acalorament y mortificar á una pobra mare que no hi tindría may cap culpa, y que, entre la paraula del seu fill y la de vostès (no 's fassin ilusións), obtará per la del seu fill. Finalment, si acuden als tribunals, ja li he dit lo que 'ls hi passará. No 'm vòl creure? Aconséllis ab un advocat y veurá lo que li diu.—

La meva fredor, aquella fredor tan antipática, noy, va causar l' efecte d' una galleda d' aygua freda; la dòna va comensar á amaynar velas y se 'n va tornar com un gos bastonejat. Dubto qu'intenti res, dubto que l' escándol prengui peu.

Ara, tu fés lo que 't sembli; però jo, com bon amich, t'aconsellaré que no siguis manso, perque dels mansos es la gloria del cel, nó la d'aquesta terra; aquí la pagan cara. Si tu y la Toneta vareu ensopegar, pensa que la dòna qu' ensopega una vegada ne cau cent, que la que té vergonya calla, qu' en aquets