negocis, la culpa va á mitjas, y que, per consegüent, carregar ab lo mort d' un altre es molt crú.
En sustancia: la teva posició jo la veig molt desembrassada, y per això he dit de primer que, pera mí, el consell que 't dono, atès el meu geni, ja estaría de sobras; però com que tú ets fet d' una altra pasta, insisteixo en lo dit. Desembrassada y tot, la teva situació, t' aconsello que no tornis; dona un pretext qualsevol á la teva mare y vésten á Saragossa ó á Valencia, per exemple. Mentrestant veurás món.
Temo que tota aquesta historia 't causi un disgust. Molt tonto serás si t' hi trastornas; la cosa no val la pena, y, en aquestas materias, ja es sabut: la dòna es qui ha de guardarse, recorda las justicias de Sanxo Pansa. ¡Que 'n sabía aquell mano, noy!
Adeu, me 'n vaig als billars del café de Fransa, ahont ara passo més horas que may, perque ab las calors que fa á Barcelona, no s' está bé sinó en dos llochs: en aquells subterranis y al aygua; dich mal, la patrona n' hi afegeix un altre, la Catedral, y pot ben ser.
Sempre amich teu, disposat á servirte,
En Lluís se va tenir d' aguantar el front y taparse la vista; el pensament no li funcionava; el cor, el cor li anava á esclatar. La sorpresa l' havía deixat atontit—«¿Qué faig?...»—rondiná—«¿Qué faig?»—torná á preguntarse duas y tres y quatre vegadas.
