majors desventuras, li feyan escursar el pas y anar com á las palpentas per entre aquella mar de gent indiferent, que l' empenyía y copejava com las ònas á un còs mort.
Tot aquell trasbals abigarrat de carruatjes que corrent á dreta y esquerra de la Rambla ompla l' espayosa vía de terratrèmol, el bumbum de las conversas, la canturia dels aucells entaforats pe 'ls plátanos ja verdejants, las veus discordants dels revenadors cridaners, dels venedors de periódichs y mistayres, tot aquell clam de vida que fá de la mellor vía de Barcelona un dels carrers més alegres del món; no arribava à l' orella de la pobra dòna sinó com una maror llunyana, per demunt de la qual ressortían ab veu més forta y vibrant los crits agudíssims del seu esperit. Y aixís, caminant en zig-zag per entre'ls rotllets de conversants y compradors de flors, obrintse escletxa entre las collas de treballadors qu' esperan feyna pe'l Plá de la Boquería, passejant com discordant taca de color son vestuari esblanquehit d'obrera per l'aristocrática Rambla del Mitx ó banyantse en el boyri sol que campeja pe 'ls amples espays de la plassa de las Comedias y de la desembrassada Rambla de Santa Mónica, arribá per fí á la de Santa Madrona y, enfilant una escaleta mesquina y pobra, trucá á la rectoría.
S'obrí la porta, entrá en una saleta petita, modesta, ahont esperavan cinch personas més sens badar boca, algunas ab paper sellat enrotllat á las mans, y s'assegué pera pendre tanda.
